El que el vent s'endugue

" ....vaig poder agafar la primera bústia amb certa facilitat, amb el braç estirat i xapant amb certa delicadesa. Pensava que potser el cos podia mostrar-me alguna agradable sorpresa. Vaig ajuntar mans i fent un pas en dinàmic vaig cercar el següent cantu. Era romu, i el meu cos va començar a tremolar. Vaig fer un ma peu a la desesperada, per poder ajuntar mans posteriorment al cantu dolent. Començava a pensar que tot això no portava enlloc. El xapatge va ser agònic, molt agònic. Vaig respirar profundament intentant no trencar els meus pulmons i agafar una mica d'aire, encara quedava una llarga paret per acabar la via. Al seguent pas les forces van fer-se fonedis i la meva ment va col.lapsar-se en ella mateix per esdevenir una bola pesada, massa pesada per pensar amb alegria. Pilla pilla, ......"

Crònica dels primers 5 metres d'un 6b al sector Xorreres a Margalef. La condició física es més volàtil que els diners.

La funció torna a començar