dimecres, 30 de setembre del 2009

Tornem a tibar-li bous

T'aixeques a mitja tarda després d'una bona migdiada, una feina d'última hora m'ha tingut aguantant l'estomac buit fins les tres passades i un cop a casa no he pogut evitar de jeure al llit. Tinc els braços cruixits, i les mans m'alerten que el dia anterior s'havia tibat. He recuperat aquella sensació d'impregnar potencia al meu cos, he recuperat el punt de forma que feia mesos que no tenia.

El dijous a Gelida i amb alguns dies d'antelació queia el primer 7a després de la lesió, Dos Peluts i un destí. Apretant al segon pegue i arriscant al màxim cau la primera gran via de la meva segona època com a escalador. Compartint aquests moments amb en Sergi i l'Alberto. Però una flor fa estiu ?

El divendres aprofitem la festivitat de la Mercè per anar a Santa Anna amb en Sergi, destinació el Senderó. Vies atlètiques i mitjanament curtes, tot i entrebancar-me amb la Bateria 7a+, en surto força satisfet. Surt Morisc 6c a vista i provo també algun 7b de la zona tecnico-cabron. En total cinc vies 6a+, 7a+, 6c, 6c, 7b que deixen la sensació de recuperació de la poca pila de la que gaudia.

El dimarts, després d'un primer mini entrenament el dia anterior al plafó del Salva. Tornem a formar la "quadrilla" oficial. L'Oriol, el Jordi, el Lluís i un servidor anem a fer deures pendents a Pilons. Els tres primers amb un atac demolidor a Silencio se Vuela 7b i el Lluís a Meriplexigas 7b+.

La via no es mou però un darrera l'altre anem fent pegues i anem caient de forma reiterativa al pas sadico-cabron de la via, quina llàstima tots tres la deixem a punt de caramel amb un total de 4 pegues per crani. Quina gran via. El que podia ser el meu primer 7b haurà d'esperar.

El Lluís que el dia anterior també s'havia estat passejant pel plafo cau en el pegue bo al pas de dalt de Meriplexigas i deixa el comput total d'encadenes a zero - si no tenim en compte els encadenaments a vista de Llastrofobia 6b+ i Pels pèls 6c+ de L'Oriol i el Jordi.

Definitivament el més important de tot això es la tornada a la normalitat, tornar a compartir tardes amb la mateixa gent de sempre, compartir tibades a la mateixa via i fer petar la xerrada entre pegue i pegue, això no té preu.