No volia escoltar un crit dels nostres companys que ens fes pensar en en deixar d'escalar, vaig tornar a mirar a la Julia i seguia posant cintes, com aquell que creu que per a ell no val cosa. Per sort el temps va ser anecdòtic, el dia va cambiar del sol a la pluja però sense afectar a les nostres idees.
Sabia el que calia fer i ho portava anotat a dins meu, calentar i encadenar vells projectes. Primer va ser el Free Pendó 6b+ per passar després per la immillorable via de continuïtat El Somiatruites 6b+. D'allà vaig baixar eufòric, per primer cop en molts mesos no notava de forma pragmàtica els entrenaments als meus biceps.
Podia tibar i el meu cap funcionava com mai. Amb la Julia ens varem moure al primer gran projecte del dia Chachi qui chapi, 7a. Vaig posar-m'hi i no vaig parar de trepar com un boig. Xapant les cintes a l'altura del pit i descansant i recuperant com si res des de qualsevol bidit. Al final a l'últim moviment la força em va trair i vaig caure. Cap problema, desprès que la Julia s'endugues al Flash la via vaig donar-me un segon intent i aquest cop va caure, no fallant a l'últim dinàmic i encadenant una de les millors vies de continuïtat d'aquest grau que he pogut tastar.
Foto de Ioulietta Zindrou.
Amb en Sergi ho varem dir, ara feia un any que havíem estat per Margalef. Ara feia un any que havia provat l'Espinazo del Diablo 7a+. Era un bon moment de donar-li una altre oportunitat. Amb la Julia ens varem moure alguns metres mes enllà de Can Torxa. El mal temps i la pluja ja no amenaçava però feia
un fred que calava els ossos.
La Julia de forma reiterada va intentar muntar la via però la va tombar una i altre vegada el pas de bloc de la segona a la tercera cinta, certament una mica psicològic i de mal caure. Em va cedir el privilegi i vaig anar recordant tots els passos a mesura que els meus dits s'anaven acartronant per les gèlides temperatures.
A les 5 passades vaig decidir tirar la corda i intentar posar un punt vermell a la via, mesos endarrere m'hauria arraulit però incomprensiblement vaig tibar-li com mai, fins que les meves forces van dir prou. Massa aviat per poder encadenar-la però amb un somriure d'orella a orella per poder deixar aquest vell projecte tan aprop.
Foto de Ioulietta Zindrou.
Cansats i exhausts tota la tropa ens varem dirigir al poble, per intentar sopar quelcom i fer nit al Refugi. Llarga nit, aclucar l'ull intentant no escoltar els rítmics roncs dels meus veïns de llitera.
Al matí un cruiximent general havia impregnat el meu cos i el de molts altres, recordant que el dia anterior s'havia tibat com mai.
La idea del diumenge era provar Instint Animal 7b, al sector de cala Marta. Amb la Julia varem escalfar amb Hornimans 6b+, que de forma encoberta amagava una llarg i cru camí ple de monodits. Un cop varem tenir el projecte equipat corda avall i cap a dalt. Quatre moviments agònics entre la segona i la quarta xapa composats de monodits i bidits dolents avisaven que avui no era ni el dia ni el moment adequat per intentar encadenar-la, a partir de la quarta xapa continuitat de bona presa que es feia sense problemes.
La Julia un pel desencoratjada per tal com s'estava esdevenint el dia va provar un dels 7as de mes a l'esquerra, on la va sorprendre un xàfec constant fins a la R. Va baixar i seguint les ordres del seu cos i de les nostres supliques va omplir la motxilla per donar un llarg i calorós adéu a tanta penúria meteorològica.
1 comentari:
ei company!! que be aquestes sensacions!! aprofita els subidon per encadenar-ho tot!! que guapes les fotos!!! salut!! oriol
Publica un comentari a l'entrada