Gloria i Infern, les antipodes a Margalef

Érem conscients del mal tracte que els nostres fornits cossos havien rebut la setmana anterior a cap d'any, les brutalitats mes inimaginables s'havien fet present en forma de series i mes series. Tancàvem un altre mesocicle d'entrenament abans d'acabar l'any. Miràvem atònits altre cop el full d'exercicis i una frase profètica ens somreia i alertava de quina seria el nostre rendiment : "No te comeras nada !!!, descanso"

Inconscients i sords davant de tanta realitat varem cavalcar cap a terres talibanes, Margalefistan. El Sergi, la Montse, la Julia i un servidor.

El dia 31, cap d'any. A la furgoneta la Montse comença a treure tot tipus de marisc, un darrera de l'altre : navalles, petxines, gambes, musclos, Llamàntol .... Cuinats amb alegria i estima ens omplen la panxa. Aguantem fins quarts d'una de la matinada i deixem caure els nostres cossos dins de la furgoneta arrecerats de la gèlida nit. Les hores passen i el cafè d'última hora fa acte de presencia, fent massa llarga la nit. Acompanyo la Julia amb el seu jet lag i dediquem poc més de 4 o 5 hores al descans obligat.

Àpat de cap d'any

L'endemà fem una visita al sector de Can Torxa on s'ens apunta el Jordi, el vent magnifica la sensació de fred. La Julia i la Montse encadenant els novells propòsits d'any nou, jo no puc ni escalfar tranquil·lament. El fred, el cansament i la poca clarividència m'obliguen a patir en algun 6b+ ..... A la tarda ens movem cap a Can Verdures, allà estarem a raser d'aquest maleït vent. Una llum s'entreveu davant de tanta foscor i el somriure de Carn d'Olla 7a m'accelera el pols, apreto les dents com sempre i de forma quasi miraculosa arribo a R posant cintes, comencem l'any amb nou grau a vista en el dia de més cansament acumulat !!!

Júlia i Montse encadenant els seus projectes

Llàstima de la bronca amb el sherif, pq si no el dia hauria estat perfecte.

L'endemà un cop apresa la lliçó fem via camp a través fins a les Espadelles. Una magnifica caminada de 30 minuts fent ziga zaga per esbarzers i un sota bosc tupit de trampes mortals ens ajuden a aixecar els ànims.

Amb la Julia seguim les directrius bàsiques, no apretar massa. Escalfem correctament en un 6b i un 6a+, per gaudir posteriorment a la fàcil però màgica Iler Krack 7a. Via de fissura, aèria i passet de tibar al sostre final. Realment d'uns moviments genials !!!!!

Veient que la cosa va com anell al dit aprofito que el Roger i el Ricard tenen muntat Draculin 7a+ ( 7b encobert com una casa ), per passar-les putes. Quatre cintes hiper intenses de monodits i bidits i després aguantar la pila fins a la R sota una placa semidesplomada i de pocs peus. La Julia ni la prova, i ben fet que fa, les forces les guarda per Franja de Ponent 7a. - another 7a on sight !!!

Julia a la feixa de Franja de Ponent

El Diumenge i com a ultim dia d'escalada anem a Finestres, allà estarem a raser del vent i el fred es podrà aguantar. I aquí la cago literalment elegint el projecte, mentre el Sergi encara a hores d'ara es llepa dels dits de la bonica Montgronyeta 7b+ jo em poso radio salil al meu dit - i per extensió tendó - per curar-me del trauma de l'entrada de Pitus i Flautes 7b. Quina llàstima pq a ultima hora del dia faré un tastet de la Montgronyeta i la deixaré amb dues caigudes i molta solvència .... haurà d'esperar.

Sector dret de les Finestres