dilluns, 1 de febrer del 2010

Doctrina de xoc

Calia trencar aquesta dinàmica fustigadora d'alguna manera. Per alguna raó que no acabava de comprendre les últimes escalades havien generat un negativisme impropi de la meva visió més poètica de l'escalada.

El fred no només s'havia instal.lat a les conques de la serra de Prades o el Montsant, també havia fet forat a la meva fe. El monodit de Pitus i Flautes m'empaitava a cada mal son i un discurs negativista s'organitzava i axiomatitzava en la meva ment. Estas acabat nanu, el trastorn bipolar incrustat a la vida de l'escalador s'ha quedat a viure a l'extrem inferior de l'eix d'abscisses. Estava embogint - encara més - i calia fer quelcom per parar aquesta dinàmica sadomasoquista que em portava al costat més fosc.

Setmana de relax total, parada dels entrenaments per evitar malmetre més el dit, total dedicació a la feina, bons àpats i el més important no pensar en l'escalada. Vaig aconseguir tots els propòsits excepte l'últim, vaig recaure degut als impressionants vídeos que va passar-me el Miguel.

Amb la Julia anúlem la visita a les Finestres per motius contraposats, ella esta mes forta que el vinagre i els 4 pegues a la Rush l'han deixat extanuat, per la meva part escalar a visata es el que m'hauria d'anar més be, haig de veure com evoluciona el dit quan el posem en combat. Deixem a en Sergi i la Montse que domestiquin el vent a les Espadelles, nosaltres fem via cap el Camí de l'Ermita: sense vent, amb molt de sol i moltes vies per escalar a vista.

I una darrera de l'altre flutem com dos bous a les millors vies del sector, posant un punt vermell i a vista a Jugant Get 6c, Jirs prodigo 6c, Kagate Kid 7a i caient anant a R Ermiñano 7a, i deixant només la mala sort per a Seca i Meca 6c on a la fissura em quedo amb el cantu a la ma i prefereixo tirar de cinta.

A la nit trobem una somrient Montse que ens explica que ha tatxat a la segona el projecte a les espadelles, Que passa Neng 7a. El Sergi per la seva part arrossega una gastroenteritis i només revifa amb el gol de Pedro a mig capvespre.

El diumenge veient que el sol també s'apodera dels petits congosts de Margalef decidim fer visita a un sector nou, Can Regino. Allà seguim escalant a vista i ens enduem El Diedre de la Figuera 6c+ i Regino 7a. Conjuntament amb Morir de Pie 6c les millors del sector.


Jo mateix a Regino, foto Sergi.

Brutal la sensació de tornar a sentir-se útil a la paret, quan el teu cos i la teva ment s'uneixen i només dediquen la seva atenció a cada pas, sense badar i amb ritme, aprofitant els reposos, recuperant a tot arreu i utilitzant l'extensió fins a la mort. Llarga vida a l'escalada !!!!

9 comentaris:

insigise ha dit...

LA vida és aquest camó, no és tant important no caure com saber aixecar-se...però no oblidem que el rotpunkt és NO CAURE.

FANATISME a MORT...sempre..."tempus fugit",que diu la calavera de la processó de Verges mentre dança el ball dels esquelets...

A tibar-li boooooow

Lluís ha dit...

Les matematiques diuen que 7a avista, es 7b en el dia, 7b+ assajat i 7c asediando...
Avere si fots 8a abans de l'estiu i fotem un teorema nou.

Pau ha dit...

@insigise Totalment d'acord, caure per tornar-se aixecar i fer un pas mes endavant

@Lluis les matemàtiques no fallen però els resultats de moment no s'aproximen massa, a veure aquesta primavera com va tot. A l'estiu ni de conya 8a. Objectiu per final d'any amb molta esperança i un xic de bogeria 7c+

Anònim ha dit...

endavant bowwwww.

"la fuerza no es nada sin la técnica, la técnica no es nada sin la fe..."

i la millor ( la vaig lelgir ahir en una revisa CLIMBING)..i encara que sembli estúpida en el foncs crec que és la destil.lació ( encara que em faci mal reconeixer-ho) de tot allò en que crec..potser m'equivoco ( segurament), potser és una pallassada ( segurament), però la foto dels ulls d'aquells bow yankee, i de la mirada més enllà de tot, cap amunt, m'ho va dir tot...de vegades no ho puc reconèixer, però en el fons 8 i de vegades em fa mal), és el que penso:

CLIMBING is THE TRUTH

Pau ha dit...

@Anònim .... quan el teu estat de concentració a la roca es TOTAL sembla com si et sortissin els ulls !!!

persa ha dit...

Dos escenes base per a tenir com a exemple, i en elles la mateixa persona...

UN pont de roca de 25 metres, un progexcte extrem amb un lance que cada cop que caus te'n vas a l'aigua...9a o 9a+, molts i molts intents..i l final l'èxit.

Golpe de estado, una entrada inhumana, per arribar a llençar a un canto plà i en baixada que sembla invisible, els "masters" arrastrant-se, caient i pillant...

I al final...feta...fè, tècnica, força?

uasunflower ha dit...

fe i valor...

Pau ha dit...

constància ?

enstrila ha dit...

fanatisme?

FE VALOR I CONSTANCIA són aspectes PARCIALS (estrategies particulars) d'una via més global.

La fè per si mateixa duu a creences falses més enllà de la realitat?

El valor és inútil/suicida sense una canalització adequada?

la constància sense un sentit o unes capacitats tampoc és garantia d'èxit.

La paraula "FANATISME" (entès com a argot d'escalada) és la destilació EN UN de tots aquests conceptes potenciats amb una MOTIVACIÓ a ultrança.

"Todo sueño tiene su camino, y con fanatismo te viene seguido"...els lemes són màximes which can mislead someone

I de vegades sembla impossible però la "racionalitat democratitzada" resulta en una paraula amb un sentit exacte d'allò que volem expressar..no cal buscar tant!

Ahir intentava explicar a algú molt petit encara la idoneïtat de mots com XAFEC, XIRIMIRI,AIGUAT,PLUGIM...i me n'adonava de com de ben trobades són aquestes paraules...