Doctrina de xoc

Calia trencar aquesta dinàmica fustigadora d'alguna manera. Per alguna raó que no acabava de comprendre les últimes escalades havien generat un negativisme impropi de la meva visió més poètica de l'escalada.

El fred no només s'havia instal.lat a les conques de la serra de Prades o el Montsant, també havia fet forat a la meva fe. El monodit de Pitus i Flautes m'empaitava a cada mal son i un discurs negativista s'organitzava i axiomatitzava en la meva ment. Estas acabat nanu, el trastorn bipolar incrustat a la vida de l'escalador s'ha quedat a viure a l'extrem inferior de l'eix d'abscisses. Estava embogint - encara més - i calia fer quelcom per parar aquesta dinàmica sadomasoquista que em portava al costat més fosc.

Setmana de relax total, parada dels entrenaments per evitar malmetre més el dit, total dedicació a la feina, bons àpats i el més important no pensar en l'escalada. Vaig aconseguir tots els propòsits excepte l'últim, vaig recaure degut als impressionants vídeos que va passar-me el Miguel.

Amb la Julia anúlem la visita a les Finestres per motius contraposats, ella esta mes forta que el vinagre i els 4 pegues a la Rush l'han deixat extanuat, per la meva part escalar a visata es el que m'hauria d'anar més be, haig de veure com evoluciona el dit quan el posem en combat. Deixem a en Sergi i la Montse que domestiquin el vent a les Espadelles, nosaltres fem via cap el Camí de l'Ermita: sense vent, amb molt de sol i moltes vies per escalar a vista.

I una darrera de l'altre flutem com dos bous a les millors vies del sector, posant un punt vermell i a vista a Jugant Get 6c, Jirs prodigo 6c, Kagate Kid 7a i caient anant a R Ermiñano 7a, i deixant només la mala sort per a Seca i Meca 6c on a la fissura em quedo amb el cantu a la ma i prefereixo tirar de cinta.

A la nit trobem una somrient Montse que ens explica que ha tatxat a la segona el projecte a les espadelles, Que passa Neng 7a. El Sergi per la seva part arrossega una gastroenteritis i només revifa amb el gol de Pedro a mig capvespre.

El diumenge veient que el sol també s'apodera dels petits congosts de Margalef decidim fer visita a un sector nou, Can Regino. Allà seguim escalant a vista i ens enduem El Diedre de la Figuera 6c+ i Regino 7a. Conjuntament amb Morir de Pie 6c les millors del sector.

Jo mateix a Regino, foto Sergi.

Brutal la sensació de tornar a sentir-se útil a la paret, quan el teu cos i la teva ment s'uneixen i només dediquen la seva atenció a cada pas, sense badar i amb ritme, aprofitant els reposos, recuperant a tot arreu i utilitzant l'extensió fins a la mort. Llarga vida a l'escalada !!!!