Sang, suor ..... i el que faci falta

Fi de cicle, i la roda torna a parar-se. Que ens empeny a tancar els llums a les 10 de la nit passades del boulder ? Durant tres setmanes, dos dies a la setmana vius pendent del cronometre. A cada entrenament la mateixa sensació, escalfes i et notes fatigat. A la que arranques però el cos sembla que s'endolli.

I les mans ? Agafes el metro a dos d'onze tocades i aprofites les interminables esperes per mirar-les. Vermelles, inflades. A vegades faig girar l'esperadrap per intentar atenuar el dolor, a vegades no. Cal acostumar el cos de forma prudencial.

D'Octubre fins avui son si no vaig errat 4 meso-cicles. El primer les series de pila eren de 25 moviments, avui ja n'han sigut 41 amb l'afegit dels 2 kilos de pes. Dels 20 graus d'extraplom inicials als 30, dels 350 moviments als 600 els dies durs..... però que vindrà després ? Més del mateix, però fent una volta més al clau.

Arribes a les 11 a casa, havies sortit a les 7 de la feina. Sopes sol, menges xocolata i et fas un cigarret. Vas revolucionat, és difícil dormir despres d'uan bona dosi d'exercici. Penses amb com ha anat l'entrenament, en com l'hauries de millorar. A vegades et sents frustrat, no hauria d'haver apretat una mica més ?

T'adorms a les 2 de la nit ..... a les 8 sona el despertador.

Les famoses agulletes surten al cap de 24 hores, just al plegar de la feina. És curiós que el què més les fa aflorar són les dominades, aquelles maleïdes 60 dominades per acabar l'entrenament. I tarden unes altres 24 en desaparèixer. Un espai de temps ínfim, suficientment petit.

Ara però toca descansar, setmana de roca a la vista. God bye boulder !!!!