Arribada a Kos
Només deixara els trastos a Sakis Studio, i fer una ullada al voltant per veure que res havia canviat però que tot tenia un altre color a aquestes èpoques de l'any, agafem el material d'escalada i ens dirigim tots 4 cap a la Grande Grotta i al sector Panorama. Aquests dos sectors es poden aconseguir sense cap transport motoritzat i amb una petita caminata potent d'un quart d'hora llarg.
A dalt podem contemplar la magnificencia de la Grande Grota, els seus grans degotalls, la seva amplitud. Imposa.
La Grande Grotta
Per escalfar tan la Julia, com el LLuís, la Ioulietta i jo fem Monahiki Elia 6a+, Carpe Diem 6b. El LLuís i la Julia tasten per primer copa els nobles degotalls i en queden força impresionants, jo per la meva part sento com tot costa un pel mes, potser el fet d'haver dormit no més de 6 hores en dos nits i el viatge em pot passar massa factura.
Després d'això jo i la Julia ens posem a Trela 7a. Aquesta via ja no la vaig poder provar pq estava massa humida farà ara un any i la tenia al cap, com un torment. Aprofito que esta montada, li pregumtem a uns alemanys que estan al costat si la podem fer i ens diuen que si que ells no son els propetaris de les cintes - feia 10 minuts que l'havien fet ells. Per si de cas m'agafo tres cintes.
Em va costar moltíssim arrencar, de cop i volta aquells 40 metres de via s'hem van fer un monstre. La rumorologia sobre el sobre equipament de les vies a Kalymnos quedava enterrat entre els 3 i 4 metres de distància que aquí hi havia entre cinta i cinta. Com dic, va costar-me molt arrancar però vaig poder agafar el ritme i flutar, gaudir. El dia d'avui però em tenia que deparar algunes sorpreses. A mitja via i un cop ja tinc l'assegurança anterior a 2 metres per sota el peu em trobo que falta la cinta al parablol del pas clau, encara em queda un cinta per gastar. Em desgasto durant 10 minuts amb un bloqueig de genoll sobre un degotall per aconseguir finalment posar la cinta i xapar, surto cames ajudeu-me i arribo al ultím repòs de la via. Allà faig nit fins que deixo que els meus braços tornin a tenir circulació, m'incorporo i xapo la següent xapa, faig una ullada a dalt i diviso la R, no veig però cap cinta. Be suposo que deuen quedar amagades. Segueixo pujant fins que hem planto al següent parabol amagat entre dos degotalls i comprovo que tampoc no té cap cinta !!!! i no en tinc cap més !!!! tinc la R a uns 8 metres i em queden 2 parabols. Només tinc tres opcions : recuperar la cinta anterior cosa totalment impossible, anar fins a la R sense xapar força inacceptable per a la meva psicologia, i tirar-me i maleir al cabró que ha deixat la via en aquestes condicions i maleir-me a mi mateix per no ser més caut. Opto per la tercera.
La Julia també si posa i igual que jo li costa arrencar, i tot i alguns passos dubitatius sobre les diferents coliflors de la via va fent, es va penjant i va intentant interioritzar aquesta nova forma d'escalar : psicològic i físic.
El Lluís ja només començar fa la campanada emportant-se DNA 7a+ a vista, posant cintes i sense descansar !!!! Cony està fet un bou pq la via no està regalada. Més tard jo també la provaré i caure al últim parabol abans de R, quan els braços ja estaven tan inflats semblaven porres. Bua la sensació es brutal, fa un any no podia ni muntar aquesta i avui quasi cau a la primera. La Julia també la prova i comprova que aquesta via ja esta molt més apretada que la Trella i que el desplom dels seus pocs 20 metres són letals.
Lluís a Aphrodita
El Lluís encara guarda forces per provar Aphrodita 7a+. Via de 15 metres i d'un pas de bloc que per l'alçada condiciona a aquells escaladors sense una bona estatura, finalment la deixa per inútil.
Al capvespre arribem destrosadíssims a l'apartament, demà serà un altre dia.
1 comentari:
Collons bous, veig les fotos i quina enveja. Però ja tindré temps aquest estiu de posar-me les piles i sadollar-me de degotalls.
Salut i força!!!
Publica un comentari a l'entrada