Creant mites

Mai és massa tard per descobrir que al teu voltant hi ha més del que et pensaves. Dissabte entre capcinada i capcinada a peu de la Desdentegada ho rumiava. Montserrat té algunes de les millors vies de grau entre 7a+/7b que he tastat.

La què es troba entra la Sidonie 7b+ i la Alta Mar 6c+, via sense nom i que inicialment estava cotada de 7b i que si no vaig errat la varen decotar a 7a+. La Boxpeople 7b, a la dreta de la Ultravox 7b+/7c, també decotada a 7a+ . I la Pit i Cullons a la Cova de l'Arcada, 7b també decotat a 7a+. (La meva vida esta plena d'Alambrados)

Discussió de graus a part i de la gran problemàtica de cotar les vies continuïtat, en tots tres casos ens trobem amb algunes de les millors vies que m'han passat per davant de la cara. Continuïtat sobre forats nobles amb 3 o 4 cintes apretades. En totes tres he passat per la mateixa experiència : Experimentar un estat de concentració absolut, fent un símil escaquístic , pensant sempre en els propers dos o tres moviments. Vies que no t'acaben d'ofegar si ets capaç d'anar descansant quan toca. Vies que no s'acaben de lluitar mai, sempre les has d'estar lluitant, només hi ha present. Vies on quan el teu assegurador et pregunta que tal respons amb amb un llarg i sonorós buaaaaaaaaaaa brutal.

Jo a Pit i Cullons, foto Sergi.

Curiós que fins ara, fins a aquest grau no he sabut apreciar-ho. Ara queden tan distants aquells 6as rabiosos sobre ínfima presa a les maleïdes plaques Montserratines.