L'any passat vaig ser un incaut, només vaig fer una primera visualització de la part dreta del sector i vaig perdre l'oportunitat de coneixer potser un dels millors sectors d'escalada que he tingut l'oportunitat de coneixer. Aquest any finalment l'he començat a tastar tal com cal. Odyssey.
Aquest sector està situat a uns 15 minuts del poble de Masouri i té una de les aproximacions més curtes. De fet no cal llogar cap vehicle que requerixi gasolina per moure's. Està encarat al Nord-Oest i el sol no entra fins ben be entrades les 4 de la tarda i només t'atrapa la seva calda per un parell d'hores més fins que el sol va de baixa. Hi ha vies de bloc, de continuitat, de forats, amb tufes i normalment físiques; amb un to certament semblant a les del Pas de la Mala Dona. Fins i tot a vegades aquella suor oliosa de les preses sembla fer-se present.
Dos dies tibant com uns condemnats. Amb la Julia quasi 15 pegues sobre un munt de vies. El Lluís entestat amb la Polifemo 7c, on sembla que ha trobat un racó que lha cautivat al costat de la Gaia. La va deixar molt a huevo y crec que li ha sapigut greu no emportar-se aquest redpoint cap a casa. L'any vinent.
El dijous varem escalfar amb un parell de vies a la part dreta, primer amb Laertes 6a i despres amb la física Atena 6b+. Despres d'aquesta última ja anem entonats i ens fotem al projecte Daphne 7b.
El dijous li fare dues tirades a mort i en tots dos casos caure anant a R i sense poder xapar el ultim xapatge. Mho havia mirat i havia resolt força be la sortida directa per la xorrera sense problemes, pero arribant entonat a dalt els cargols m'acaben saltant. A la Julia li passa mes o menys el mateix pero ella ho fa per la dreta on hi ha cantu mes romo pero on diu que mitjançant un monodit pot xapar amb facilitat.
Jo segueixo el dia provant Amphora 7b i em costa horrors arriba a R, la trobo duríssima despres de gastar moltes forces en els pegues a Daphne, un cop a R la desmunto i decideixo que avui no es la meva guerra.
Jo matiex a Amphora, foto espectacular.
La Julia segueix gastant mes forces a Daphne i segueix caient a dalt de tot, buff quina via més puta.
Per acabar el dia jo provo a vista Calipso 7a, i tambe acabo caient a dalt on hi ha tot el tomàquet. Arribem a casa a les 10 del vespre després d'un bon sopar al Cenarrakos amb els avantbraços tocats. I la moral un xic tocada.
L'endemà tornem cap a Odyssey, tenim les cintes posades a Polifemo i Daphne resepectivament. Per escalfar amb la Julia fem Femio 6a+ i ja de seguida ens posem al projecte del viatge, li faig un altre pegue a mort i caic a dalt quan quedaven dos moviments per arribar a R. La Julia pero encadena. Bufff, boua jo tambe vull !!!!.
Fem una pausa anant a buscar el sol i deixo que la ment es relaxi un xic. Decideixo tornarho a provar pero aquest cop anire a buscar aquest maleit monodit del que tothom parla. Arribo a la ultima cinta i finalment gracies al monodit puc xapar amb condicions la ultima xapa, tot i aixo a la que m'aixeco i em queden no més de dos moviments torno a caure.... desisteixo, un altre fracas cap a casa.
Fem una mica d'autocrítica i m'intento alliberar escalant algunes vies sense tenir la presió d'encadenar, començem amb Island in the Sun 7a+ que evidentment no encadeno pero que gaudeixo com un cabro. Seguim amb Feta 6c - un dels millors 6cs del sector - i acabem amb Island Highway 6c - un altre viot super recomanable.
Tornem a arribar a casa a les 10 de la nit amb els avantbraços tocats, aquests dos ultims dies a Odyssey han sigut mortals.
1 comentari:
Mira que t'ho havia dit barrut, fa un any, que la part de dalt d'Odissey era acollonant. I això que no va sprovar Satyros, 6c+ (probablement 7a) brutal. Be, rectificar és de savis
Publica un comentari a l'entrada