Fil conductor

Va anar a parar al meu cotxe ara farà tot just un any llarg, extret d'una bossa de cassets del Pijuan. Segons em va dir, la seva cosina li havia regalat de forma voluntària el seu arsenal de música analògica. Jo, com aquell qui posa la ma dins d'una bossa que ofusca el seu contingut, en vaig extreure un casset del Bruce Springsteen. No n'era un devot, però coneixia una mica la seva discografia. Aquell títol era a bones i primeres desconegut.

Potser va ser en una de les múltiples anades i vingudes a Margalef amb el Pijuan, la Montse i el Sergi, no ho acabo de recordar. La qüestió es que va anar a parar de pet a dins del reproductor del meu cotxe, i avui encara hi és.

Molts dels que m'heu acompanyat al llarg de tanta carretera l'heu escoltat, i potser molts de vosaltres n'heu quedat sobresatorats. El Miguel fins i tot va començar a fer circular algun rumor sobre possibles tortures psicològiques que implicaven el meu cotxe i els acords de la guitarra acústica del Bruce .... tan si val, jo sabia que tothom es mereix certs moments d'intimitat.

A mesura que vaig anar escoltant aquell casset el temps va anar circulant de forma unidireccional, els records es van anar impregnant a cada cançó . Fent d'ell un fil conductor de grans i bons moments, però també de més tristos.

Es una situació força semblant amb els Eagles, on un casset del ja mític Hotel California va anar sonant sense pausa al llarg d'un viatge per la costa sud de França amb la meva família. Recordo perfectament com va ser un dels primer contactes salvatges amb els ordinadors. La meva mare va maleir que em deixes durant les vacances un portàtil Toshiba - model 486 amb no més de 16 MB de Ram - on vaig restar hores i hores per programar un joc de naus amb un ja caducat Pascal. Els nois que ja feien els seus primers snippets amb assembler em tenien astorat i meravellat, jo els hi seguia el pas tan ràpid com podia.

El vaig escoltar el dia que tornava sol de Siurana, quan la Mandragora ens va fotre aquella clatellada. O be tornant del Pas de la Maladona d'una escalada amagada a la pneumòloga que va tractar-me de l'última lesió. I d'aquesta manera molts moments ...

El diumenge tornant del Bruc i desconeixent que havia perdut les claus de casa i de la feina, el vaig tornar a escoltar. Sempre m'inspira, em fa sentir còmode i m'ajuda a donar forma als meus pensaments : i fins aquí havia d'arribar tot plegat ?

Jo passant de frenada a un bloc de Cavallers, foto Aleix.

Tan entrenar, tanta pressió psicològica només m'han portat a perdre l'essència del que va enganxar-me a l'escalada. Jo només volia fugir i allà vaig trobar-hi un nou mon, que m'omplia de bat a bat. Tardes d'estiu tibant com un cabró en qualsevol grau, superant les pors .... i ara què ? Ara res, tot s'ha omplert de merda fins dalt.

Fins avui no he trobat les ressenyes del disc del Bruce que tan he escoltat, The Ghost of Tom Joad. El Bruce, com si volgues fer de Cappote, va fer un homenatge descriptiu d'un episodi desconegut per mi, com molts de la història de l'Amèrica del Nord. La tragèdia del crack del 29 no només s'endugué per davant la vida grans homes-porc de negoci, també una ja maltractada ma d'obra del camp era obligada a emigrar a California i deixar-se esclavitzar de nou. Bruce inspirat per la novel·la John Steinbeck li dedicava la cançó que dona el nom a l'àlbum.

Quin volum ocupen les nostres divagacions comparats amb la humiliant omnipotència que practiquen els poderosos contra els dèbils ? Tot depen de quin pot mirem.

La meva germana Maria dedicant part del seu temps a estar al costat dels "dèbils".