Guilleumes, clatellades a vista.

Agobiat amb tanta calor, amb massa feina per fer i amb poques ganes de fer-la prenc la decisió de deixar-me endur una mica per d'esdevenir. Decisió dificilment acomodable si la comparteixes amb segons qui. Sort que vaig aturar el pla inicial de fer una via amb catxarros, una visita a vista a les Guilleumes ja semblava prou engrescador.

Baixem per la canal com dos cabres embogides/perseguides fins arribar a peu de via, des d'allà divisem la Colònia Puig i el pany de paret imponent que atrau les nostres mirades.

Comença a cantar els graus de la paret principal, potser una mica massa durs per intentar-los a vista. Acabem de cargolar una mica la caminada i anem a espetegar al pany de paret següent, roca blanquinosa amb una panxa inter mitja i placa final. Vies de 30 metres o més - la meva corda de 70 i pocs metres quasi fa curt.

Nomes en sabem que els graus van de menys a mes. Pero aixo no ens fa tirar endarrere. Avui és el meu torn, em toca posar cintes.

Fem la primera via que queda més a l'esquerra, entrada de diedre fàcil i un pas de bloc duret. Caic intentant anar a buscar els bidit amb esquerra, el pas es certament bloquejador. Després la via discorre per la placa i un empetitit diedre, sense voler-ho quasi em salto un parabolt. El diviso quan el tinc a l'altura de les cames i quan ja començava a maleir alguna distància inapropiada per a mi. El Jordi al seu torn resol al límit el pas de bloc pero acaba sortint i s'ensuma que l'encadena a vista, pero al tram de la placa cau de forma incomprensible uns 8 metres i d'esquena. Ja tenim la clatellada del dia. Més endavant al mateix diedre romo on jo havia passat un ratpenat l'intentarà mossegar. Grau aproximat 6c+.

Seguim per la via de la dreta, inici més bloquero pero que es resolt gràcies a l'altura. Seguit per passos llargs i alguna xapa amb aire. Entrant al sostre trobo un pas dur, molt dur. A vista caic intentant fer un creuament sobre dos romos. M'el miro un parell de cops i decideixo no passar-hi mes temps. Pas de dinàmic per sortir del sostre i després una placa excepcional, i quan dic excepcional és EXCEPCIONAL. Grau aproximat 7b.

Ara fem la de la més a la dreta, fina fina com ella sola. I amb dos passos extremadament tendinitics sobre preses planes i romes a l'entrada del sostre fins trobar dos forats com deu mana, i allà el tomàquet de veritat. Un pas galàctic que només puc quasi resoldre una sola vegada. Grau aproximat 7b+ o més.

De tornada fem la canal ja mig a les fosques, inquietant.