Ara feia dies que no ens hi deixavem caure, les altes temperatures ens n'havien allunyat. I ara davant d'una baixada general de les temperatures i la sempre calida presencia d'en Mckey ens va fer tornar-hi.
L'Alberto s'hi va estrenar, alguns anys escalant i no havia tastat aquesta roca. El bou - si segueix apretant d'aquesta forma no hi haurà qui el pari - s'endú al segon intent la Coco Loco 7a+.
El dissabte acompanyat del Barril i en Mckey haviem fet un escalfament al desconegut sector Bisagra, una mica d'ombra i molta xafogor per adonar-me que no tinc ni puta idea d'escalar amb degotalls/xorreres. Un 6b+ i un 6c d'aquells que et fan apretar.
Sort que portava la feina mig feta i només era questió de seguir el guió escrit, m'enduc ara si la Cafè con Leche 7b. Al segón intent del dia caic estupidament anant a buscar el bidit salvador, a la tercera ja no perdono. Merci pel mètode Lluis, aixi tot és molt més fàcil.
Amb una ressaca espesa propiciada per una ingestió d'una lassanya de dimensions descomunals regada amb una mica de cervesa i una mica de paxaran anem allargant el dia, vull visitar la Gran Bóveda. Aconsellat pel Mckey provo Tu que siempre nos esperas 7c. La trobo DURÍSSIMA. No se si es que vaig cansat pero no puc fer més que anar de xapa a xapa i tinc molts problemes per sortir del sostre. Els primers tres passos de bloc els trobo exegaradment durs, l'Alberto pacient m'aguanta durant quasi una hora les mil i una caigudes on el xapa a xapa ja no funciona.
Tornem tard cap al poble, amb una sensació de cansament molt acusat. Son les 9 del vespre i finalment trobem la Julia. Diu que porta 2 hores per tots els sectors de Rodellar a veure si ens trobava, contenta m'explica que a Cavallers ha fet el tercer red point de la CRIS 7c. Felicitats Boua !!! Anem tots tres cap al Kalandraka i alla acabem de passar la jornada fent una manduca un pel menys agoserada que la del dia anterior.
El Diuemenge fem peregrinatge al sector el Camino per escalfar una mica i fer-nos un lloc més tard cap al sector les Surgencias. El sol encara està a sobre la Sayonara per tan em dedico a esperar i filmar una mica les escalades de l'Alberto, Silvia i Julia a la Coco Loco. Finalment entra l'ombra i provo Sayonara Baby 7c. Pas de remar al principi per sortir del sostre i passet a l'inici, 30 metres de cantu/PC i finalment un pas de bloc duret. Surt tot a la primera exepte el pas de baix, avui no manxo. La via es realment bonica, pero treu foc durant tot el dia i tenir una cua de "bichos" al darrera esperant que acabis no ajuda gens a poder gaudir-la. I tot i no tenir més de dos anys de vida, esta sobadíssima de peus.
Next weekend, may be
2 comentaris:
Vale, no estoy segura si era la tercera ascension, pero me agrado resolver la Cris, una linea futurista, y pasos con pretension.
Y la Sayonara esta hecha para ti, bicho =)
@uasunflower .... nooooooooooo antibicho productions !!!!
Publica un comentari a l'entrada