On està el fanatisme ?

Els meus post ja no són el que eren, a part de perdre el poc glamur que destil·laven les antigues narracions d'assalts a vells projectes ara les meves cròniques desapassionades són d'un magre que espanten. Avui m'ha caigut a les meves mans el post de la Julia sobre la no culminació del seu encadenament a Mogli i m'ha deixat glaçat. M'he vist temps enllà d'un diumenge qualsevol fanàticament escrivint les meves cròniques sobre les aventures i desventures a la paret, m'he revisat interiorment i he trobat a faltar quelcom, quelcom que he perdut aquests mesos.

Podria fer un post titulat : No m'aguanten les pells, els entrenaments m'estan petant, Bruixes s'hem fa gran .... però seria sortir per petaneres i no afrontar la realitat. Vaig poc motivat a la roca, aquest és un fet indubtable. Però fem un resum de les sensacions experimentades aquests últims tres dies viscuts pel congost de Terradets.

Amb en Salva, la Julia i un servidor varem fer vida al sector de La Selva de Camarasa, sota una temperatura agradable i amb tacte de la roca realment "estupendu". El sector es petit però amaga bons tresors. No massa massificat per la seva agradable aproximació - mitja hora llarga amb un bon desnivell de pujada o baixada segons el camí elegit - i amb vies des de 6a+ fins a 8a. Per persuasions femenines i vacil·lacions masculines varem gaudir-ne el dissabte i el dilluns.

Per escalfar aquest dissabte ens varem posar a Passión de Talibanes 6b+ d'on en Salva i jo mateix varem baixar-ne amb els braços ben lactats, presagi de la fatiga crònica que arrosseguem alguns i les poques hores de son dels altres. La via són quasi 30 metres de continuïtat només trencada per dos grans descansos que són d'agrair, amb un tacte molt agradable i gens polida - com la majoria de les vies. Aprofitem més tard per provar Eduardo Manostijeras 6c d'on en surto amb un vol de 6 metres al trencar-se un petit degotall i amb la sensació de ser un mal destre amb ells.

La Julia obsessionada munta Mogli 7b+ i decideixo compartir objectius - evitant d'aquesta manera treballar els meus propis projectes. Faig un pegue força digne i amb un parell de descansos em planto a la R. El pas de bloc l'he trobat extremadament estrany i tot arquejar fins a extenuar-me de les regletes plàstiques no n'acabo de treure l'aigua clara. Baixo i em queda un regust agredolç a la boca, el regust de no tenir la valentia o confiança de no assumir el possible fracas de no encadenar la via.

Julia a la part inicial de Mogli

La meva auto-complaença m'impedeix tornar a provar Mogli i m'encaparro en provar Akela 7b+ recomanat per l'Albert, on tot el grau es concentre en el pas de bloc de bidit romu d'esquerres i lateral mitjanament cabró de dretes per fer un llançament dinàmic al forat salvador, no trec el pas de bloc i baixo de la cinta estàtica.

Per acabar la jornada caic al crunx del Rei Louie 6b+, els braços ja no responen i les meves dots - insignificants - com a escalador han entrat en declivi total.

El diumenge havia de ser un gran dia, volíem estrenar la temporada de Bruixes i encadenar un dels objectius - irreals ¿? - que m'havia plantejat per aquest Novembre - tot i ser Octubre. Tan el Salva com jo provem Jam Session 7b/b+ i en sortim una mica escaldats. A mi psicològicament m'esgota moltíssim els passos de regletes de dalt, amb els paravolts massa allunyats per a la meva delicada psicologia i amb una calor horrorosa a darrera del clatell. Baixo i decideixo que avui això es per a mi incadenable.

Acostumo a ser una persona una mica masoquista i posar foc sobre el foc. El Lluis, Mackey, Jordi i companyia estan entretinguts amb Occident 7c i li faig un intent de primer per veure quin peu gasta la via. Arribo amb més pena que gloria a la penúltima xapa - cota de 7b ? - i allà només puc resoldre els passos mitjançant un parell de tibades de cinta fins arribar a la R. Baixo i encara escolto l'eco del mestre fustigador demanant que s'indiqui a l'escalador que ho ha fet molt malament.

Lluís a Occident

El Dilluns fem un remake de la Selva per tal d'acontentar les obsessions d'uns i les poques ganes de trepar dels altres, provem per escalfar ?????? 6a+ i baixem altre cop amb els braços embotifarrats. Mes tard amb en Salva baixarem el llisto i provarem Reina d'Africa 7a i ni un ni l'altre el podrem encadenar a vista, queden les cintes posades i la corda passada esperant que algú la desmunti a última hora.

Decideixo meditar una estona i m'assec a vora la pedra tot mirant com la Julia s'acarnissa amb Mogli i uns Viguetans proven Bagherra 8a+. Veig com un d'ells encara els passos d'una forma pausada, lenta però amb habilitat, imprimint força però descansant, agafant aire i esbufegant quan toca ..... aquests moviments m'inspiren i concloc una vegada més que no se escalar, que tinc un ridícul sentit del ritme.

A última hora i un gest que potser serà el que més m'haurà impactat de les meves experiències del cap de setmana decideixo tirar la corda a terra i tornar a provar Reina Africa 7a. Tinc molt poques possibilitats d'encadenar però el simple fet de fer un pegue digne a ultima hora del dia i l'últim dia dels tres pot produir-me una certa dolçor. Arribo a cadena i baixo content, no l'he encadenat però he sabut escalar una mica millor.