Clatellada a la Ghost KItchen

Aquí el sol sembla que avui ha sortit amb força - dimarts 29 - i espetega de valent als nostres clatells a peu de via. Ara ens penedim de no haver fet mes via aquest matí. Això de posar-se a escalar a les 12 tocades te certs avantatges pero també certs inconvenients, i aquí quan el sol surt de veritat i ni un bri d'aire ens acaricia es torna quelcom insuportable.

El dia havia començat més tranquil, a la part esquerra i encara a l'ombra feia un remake per escalfar de la fabulosa Joy in the Garden 6a+ deixant per a la Julia la màgica Resista 6c. Ens donàvem per escalfats i ja anàvem cap al sector central a veure que podíem tocar.

Ens posem a Axium 7a, via d'inici plaquero pero que rapidament s'enfila cap a un gran degotall que ja no deixes fins arribar un bolet que et serveix per fer un moviment estrambòtic per arribar a R. Tan la Julia, com jo com el LLuís ens l'endúiem a vista. Fàcil, d'aquelles vies que donen la mala fama a Kalymnos de regalar el grau - fama en moltes ocasions immerescuda.



Aprofitem la capacitat de relacions públiques de la Julia per demanar a una prella de la Riba - això es ple de catalans - que ens deixin les cintes a Thimari 7a/7a+ a veure si surt a vista. L'encaro per baix i a la 4 cinta llegeixo malament - igual que el company de la Riba - el pas hiper fi de degotall i acabo agafant-me a la cinta - mala senyal. A partir d'aquell moment intento concentrar-me i vaig fent fins dalt amb un parell de parades i intento concentrar-me deixant endarrere els canyonazos entre bolts - una altre fama inmerescuda la del sobre equipament.



Més tard en Llúis munta Elia 7b, i tan ell, com la Julia i jo no esmercem més temps del que volem per intentar resoldre el pas de bloc sobre petits cantells. La deixem per moments menys càlids.

Jo i la Julia ens adonem que el cansament comença a fer presència, no de forma aguda però ens alerta que un dia de descans seria un bon complement als tres dies d'escalada que ja portem a les nostres espatlles.