A la segona va la vençuda.

Esque estic cansat .... no es suficient. Esque tinc les pells tocades .... anem millorant. Esque l'últim pegue m'ha deixat un bon gust de boca ... molt millor. Segons el Bou Major els escalador som els professionals liberals que utilitzem el Esque amb més fluïdesa i freqüència. Segons el Bou Major és interessant sempre tenir un repertori ampli de Esques, amb un no n'hi ha prou :( ... el Diumenge vaig tenir que buscar-ne alguns a peu de la Vianant per comentar que per avui ja n'hi havia prou.

El Dissabte varem fer una visita singular al Falcó, el dia que ens recomana descansar, descansem però només de grau. Amb la Julia escalfem a L1 de Borinot 6b+. després fem Haber pedido Muerte 6c+, després fem Pere Mata 6c, seguim amb Melisa 6c i acabem amb Bolongo 6c+. i pim pam pumi a fer un entrepà de truita al bar de Arbolí.

El Diumenge ens espera, ara si, finalment el primer contacte real amb la Vianant 7c/7c+. Tot i que ja coneixem el primer tram de baix avui ens toca etzibar-li les cintes a la via correcte. Amb la canya i amb paciència la Julia la munta, va cansada i es nota. Finalment i després de mitja hora llarga baixa un xic tocada anímicament, diu que li ha semblat inhumana. Umm caldrà veure com va el tema.

Foto pèssima de la placa de Vianant

Faig un primer tope-rope, i veient que a la placa que l'altre dia ja quasi encadeno ara no rasco ni bola m'inclino a pensar que potser avui no ha sigut el millor dia per provar aquest gegant. Be no hi fa res, arribo a la primer R virtual - abans hi havia una r intermitga que graduava 7a+ dur - i miro el primer pas del desplom, la Julia m'ha dit que era dur. Surt a la segona i arribo al descans. Agafo ànims! Després faig una pujada fins a la R força de putinejar-ho tot, nomes vull tenir una primera impressió. A primera vista penso com la Julia, sembla dura.

Torno a baixar i dedico només 10 minuts a treballar el primer tram de les 3 primeres cintes del desplom - d'un total de 6. I trec l'entrellat a quasi tot menys al pas que mes endavant serà el pas de la via. Baixo i li dic a la Julia que es dura però que es pot fer.

La Julia li fa un primer pegue real de segona i també s'estimba a la placa tendinítica - ja l'havia encadenat la setmana passada !! - i malaeix una i altre vegada el cansament. Fa també un treball previ sobre la primera part de la via i li explico com ho he resolt jo. S'en surt força be, prova la segona part i baixa encara una mica mosca, no ho acaba de tenir clar.

Jo li faig un segon toc en Tope-rope, aquesta vegada apreto més i arribo a la segona cinta del desplom amb nomes una caiguda a la placa, interessant tot el que havia somatitzat sembla factible. Provo el pas de bloc dur una i un altre vegada i al final nomes trobo una solució per no creuar-me de dits que implica agafar un cantell romo. Es el que hi ha. Executo el moviment i sembla que surt no del tot extrem. Després pujo fins dalt i començo a preparar les cintes pel proper dia. Com que em tocara muntar-la a mi amb els alejes i sense canya m'estudio la segona part de dalt i executo perfectament els moviments de les ultimes 3 cintes de de la via.

Baixo força content, tinc tots els passos resolts i el proper dia només quedarà comença a treballar la via. Tinc la sensació que aquesta via no serà un dragon kan, un cop superat el pas de "bloc" de la secció mig encadenant, encadenar serà una qüestió de fe, valor i pila burra.